Recentment -17 d'abril- s'ha commemorat el Dia Mundial del Circ, una efemèride que celebra una tradició antiga, formada per un conjunt d'activitats (una forma de vida…) que ens porta a la memòria l'habilitat, el risc, l'esforç o la diversió. En l'actualitat, atenint-se a la legislació que regula el seu funcionament, el circ continua reinventant-se per a oferir el millor de si mateix a una societat que gaudeix d'un amplíssim ventall de distraccions. Nombrosos circs van passar i continuen fent-ho per Elx, instal·lats en uns emplaçaments que van variar amb el temps, allunyant-se del centre tradicional d'una ciutat que va créixer ràpid.

En els anys setanta i en els primers vuitanta, vaig tenir la sort d'anar al circ, gairebé sempre amb familiars. Llavors, els circs solien situar-se enfront del vell camp de futbol de *Altabix i de la fàbrica La *Zapatillera, un espai capaç situat en un extraradi industrial que aviat acolliria nous habitatges. Com a veí d'aquest barri, l'arribada d'un circ em resultava habitual, un escenari pròxim compost per cordes, lones, llums, camions i gent que treballava amb afany i que parlava –ens semblava- totes les llengües del món.

Allí rèiem amb els pallassos, ens esglaiaven els trapezistes i ens estremien “les feres”, al costat d'una multitud que abarrotava aquelles graderies de fusta cobertes per la carpa. Vaig conèixer “el *Price” –més endavant vaig gaudir a Madrid del Teatre Circ homònim-; “l'Atles” dels inoblidables germans *Tonetti; “el Mundial”, on ens van deixar entrar gratis –vaig anar ja amb amics- per haver col·laborat en el muntatge aquest mateix matí… Però van passar els anys i, amb ells, altres ocupacions i ocis em van allunyar d'aquell descampat del barri on, fugaçment, parava aquest heterogeni grup humà.

Fa una dècada, en l'acompliment de la meva activitat professional en el Museu Arqueològic i d'Història d'Elx “Alejandro Ramos *Folqués”, vaig tornar de nou al circ. Un matí, havia rebut en el *MAHE la visita del mestre del “Aquàtic”, nouvingut a la ciutat i muntat enfront del centre comercial l’*Aljub. Aquest home era el responsable d'educar a la població en edat escolar de la família circense en la seva deambular per la geografia espanyola. Em proposava realitzar una visita al museu amb aquests/as nens/as, fills, nebots o nets/as de els/as artistes de l'empresa. Però no sols visitar el museu amb ells/as, sinó fer-lo també amb aquells familiars que poguessin acompanyar-los aquest dia. Per descomptat, la idea em va semblar excel·lent i ens vam disposar a la tasca. Comencem per visitar el circ i la seva escola rodant -una sort de *tetris conformat en un habitacle allargat i lluminós-, instal·lada en un remolc que compartia l'aula amb l'habitatge del professor i la seva esposa. Vaig poder conèixer llavors, entre bastidors, a uns artistes discrets i eficients que em van mostrar el seu treball i les seves llars. L'endemà, la visita del circ al *MAHE va resultar tot un esdeveniment. Grans i petits van gaudir d'una de les escasses sortides que es poden permetre més enllà dels seus emplaçaments provisionals. Vaga dir que ho passem en gran. Dies després vaig tornar al circ com a espectador i, de nou, els vaig poder veure a tots/as en acció, amb els seus malabarismes i les seves bromes.

Des del Museu Escolar de Puçol, on es conserva una reduïda col·lecció de publicitat sobre el món del circ, volem agrair a aquests/as professionals la seva generositat i bon fer. Felicitar-los, també, pel seu dia i per romandre al costat de nosaltres; per alegrar la vida de tantes persones que gaudim del major espectacle del món.

Autor: Rafa Martínez, director del Museu Escolar.